L'assassinat de Marco Tulli. Capitol 1. Part 6

La Lola estava a l'habitació del costat on s’estava interrogant a en Nathaniel i en Noah. Estava acompanyada pel tècnic de so per si havia algun problema i per un agent per si els dos nois provocaven problemes. La Lola es va adonar que l'agent no parava de mirar el mòbil, suava molt i estava molt nerviós. Què estrany, si aquí no fa calor. I per què estarà tant inquiet? Potser és la seva primera vegada, però no ho crec, té pinta de tenir experiència. No li va donar més importància i es va centrar en l'interrogatori. De cop i volta, va sonar el mòbil de l'agent que, amb presses, el va agafar i va sortir de l'habitació. No va tornar a aparèixer. Al cap d'una mitja hora, l'interrogatori va acabar i van decidir d'anar més tard al bar d'en Trupo. Aquella nit, en Nathaniel i en Noah la passarien a la presó.
Mentre l'Ottavia es dirigia al seu despatx per anar a buscar uns documents que necessitava per a l' investigació del cas, la Lola va anar al bany. Quan hi va entrar, es va treure l'abric de pell que portava. Se'l va quedar mirant. Hem passat molts anys tu i jo, moltes nits....potser masses. Quan el va desar al penjarobes, li va caure un paquet petit. Què és això? Va pensar. Quan s'hi va fixar, se li van il·luminar els ulls, una esgarrifança li va recórrer l'esquena i un somriure se li va dibuixar a la cara. Necessitava una dosis. Va entrar al primer bany que hi havia i quan es disposava a preparar-ho tot algú va entrar, fent molt soroll. De l'espant, se li va caure tot dins la tassa.
- Merda! - Va dir, xiuxiuejant, perquè no la sentissin.
Va obrir una mica la porta per a veure si podia identificar algú. Era un home, pantalons negres, sabates marró fosc i camisa blanca que portava arremangada, xopa de suor. Al braç esquerre hi portava un tatuatge una mica estrany, com si fos una insígnia o una cosa semblant. Què hi fa aquest aquí? Va deixar alguna cosa sobre el marbre, al costat de les piques, però no va poder identificar què era. Al cap de pocs minuts, va marxar ràpidament. Al moment, l'Ottavia la va trucar, un pèl nerviosa, dient-li que anés cap al seu despatx ràpidament i li portés algú de la científica.
- Subplanta 2. Siusplau, vigili amb les portes. - La veu de l'ascensor la va fer despertar dels seus pensaments eterns sobre la seva vida passada. Fins i tot mentre dormia tenia somnis d'aquella vida fosca. Tot el que havia passat des que havien detingut als dos nois li estava despertant records. I només faltava un talp a comissaria deixant regalets als despatxos...Va agafar el primer passadís a l'esquerra i va seguir durant uns 100 metres. Va girar a la dreta i va veure que la porta de seguretat estava oberta. Què està passant avui amb les portes? No entenc res! - va pensar amb un to irònic. Quan va travessar la porta, va relliscar, caient de cul. Menys mal que en aquell moment ningú l'havia vist i que no hi havia presos en aquella àrea. Només en Nathaniel i en Noah.
- Cony de personal de manteniment! Hauré d'avisar a l'encarregat perquè vingui a recollir...
Quan es va girar, va veure el cadàver del guàrdia de seguretat i un toll de sang immens. Es va mirar i va veure que estava tacada de sang per tot arreu. De sobte, uns crits al fons del passadís. Es va dirigir ràpidament cap a l'últim passadís i es va aturar sense fer cap mena de soroll. Sentia persones que parlaven. Va treure el cap sense que ningú la veiés i va identificar a un home que tenia una pistola a la mà però sense apuntar a ningú. Estava donant voltes sobre si mateix, com si intentés arribar a la decisió correcta.
- Siusplau, no ens facis res, no hem fet res dolent! A més, no ens coneixem! - Deien en Nathaniel i en Noah, morts de por.
- Voleu fer el favor de callar! - Va cridar, amb un to amenaçador l'home de la pistola.
La Lola intentava prendre una decisió correcta. No sabia si actuar pel seu compte o si per contra, trucar a l'Ottavia i esperar que arribés ella. De cop i volta, aquell home li va sonar d'alguna cosa. Pantaló negre, sabates marrons fosques, camisa blanca i aquell tatuatge tant estrany....És clar! Era l'home que havia vist al bany. Segur que era el mateix que havia deixat el paquet al despatx de l'Ottavia.
- Us mataré! A tots dos! - Cridava, molt nerviós - Perquè havíeu d'estar al lloc equivocat en el moment equivocat? Ara hauré de fer una cosa que no m'agrada gens. A sobre, em jugo la meva carrera com a policia per culpa vostra!.
- Si no em fet res! – En Nathaniel i en Noah no es creien el que estaven vivint en les últimes hores, era massa per a ells.
La Lola ja no aguantava més. Havia de fer alguna cosa per salvar a aquells dos, cada cop més convençuda pel que havia sentit que eren innocents. Va agafar el mòbil de la butxaca esquerra del seu estimat abric de pell i va marcar el número de l'Ottavia. Quan va donar senyal, va activar l'opció de mans lliures i el va deixar al terra. Tot seguit, i agafant aire, es va disposar a actuar.