dimarts, 8 d’abril del 2008

Hola!

Hola! per fi ho he aconseguit! ha sigut difícil però he aconseguit obrir un compte a gmail, que no utilitzaré mai a la vida. Espero que aviat poguem pujar el primer capítol de la nostra fantàstica i fabulosa primera novel·la i que el blog vagi evolucionant....encara que la vero te raó: sóm massa poc estables per mantenir una imatge permanent i un nom que sigui "dos filas y te vas", segur que canviarà.....Bueno, això, espero que llegiu la novel·la i que us agradi....per cert, vero, com es canvien les coses en aquest blog? (és que sóc nou en aquest món tant eteri i abstracte dels blogs jejeje).

Salutacions a tots!.

P.D.: vero, no fa falta que demanis gràcies per participar en aquest blog, de fet, sino ho haguessis proposat tu, no ho hauriem pensat mai! Així que, perfavor, ajudan's tot el que puguis!!!!!!

4 comentaris:

Haydée ha dit...

Eiiii!!! Ja us he trobat!!! Jo ja vull q pengeu akesta novela que teniu, k he sentit alguna cosa pel cine i vull llegir ja!!! jeje
Au us desitjo lo millor i q akesta novela o història cutre sigui un èxit al mon cibernètic!!

P.D: Soc la Magda jeje

···pªULa··· ha dit...

CONGRATULATIONSSSSSSSS !!!!!
YA LOS FELICITÉ EN LOS OTROS COMENTARIOS, JEJJEJE....
QUÉ TENGAN BUENA SUERTE CON EL BLOG....NO SE VENGAN ABAJO, SEAN CONSTANTES, X FIS !!!!! XD
MUCHOS BESOSSSSSSSSS.

Acard ha dit...

wowowo!!!!

Como mola! ya os tengo guardados en mi pokéball xDDDD...
Tengo ganotas de leer vuestra historia ^____^...

Con un poco de suerte (mas bien con algo de tiempo) os podria intentar ilustrar la acción, a modo de fanart incondicional.

...jejejeje. estaremos en contacto!

Gerard ha dit...

Hola acard!!! o cadenilla com més t'agradi jejeje...ascolta que la teva proposta de ser un fanart ens encanta i si, ens agradaria que fessis algun dibuixet, no se, quant tinguis temps o si et ve de gust..sino no passa res...la remuneració s'hauria de negociar perque clar, pensa que acavem de començar, no cobrem res...de fet, no tenim diners...jajajajja...és broma, ho escric pq m'estic aborrint a casa...no sé, ja ens diràs alguna cosa quant et vagi bé, i ala, a treballar!!! jejeje...apa una abraçada!!!

El teu admirador de cadenes