L'assassinat de Marco Tulli. Capitol 2 Part 7

En Jack i l’Adam estaven al lloc on els havien dit. Era diumenge a la nit i feia una mica de fresca. No hi havia molta llum, el cel estava il·luminat pels milers d’estrelles que es podien veure i la lluna, a l’horitzó, es veia rodona i perfecte. Semblava que aquella nit tot havia de sortir tal hi com s’havia planejat, les ordres venien directes des d’Itàlia, i no podien fallar, sinó el Don s’enfadaria molt. No sé perquè són tant importants aquests televisors. Va pensar en Jack, mentre mirava a la carretera solitària, a veure si apareixia aquella camió maleït. Estaven al quilòmetre 24, era una corba poc tancada i ràpida, per tant, haurien d’actuar amb celeritat i destresa. Estaven darrera uns matolls que hi havia a pocs metres de la carretera. Per sort, no estaven sols. Hi havien dos companys més. Un era a terra, li deien Totto, fent veure que s’havia trencat una cama i l’altre, en Pirlo, avisaria al camió que parés i li demanaria que els portés a la ciutat. Llavors, quan en Totto els hi ho digués, entrarien en acció ells dos, deixant inconscient al camioner, i s’emportarien el camió al punt de trobada. Era fàcil.
De cop i volta, va aparèixer el camió. Era més gran del que es pensaven i només un d’ells tenia experiència en conduir vehicles de gran tonelatge. Quan era a uns 100 metres de la corba, en Pirlo li va fer senyals amb les mans per que parés, mentre en Totto cridava com un nen petit. El camió es va parar i el conductor va baixar corrents. Llavors, en Totto va fer el senyal i en Jack i l’Adam van entrar en acció. De sobte, es van obrir les portes del darrere del camió i van sortir un grapat de policies armats fins a les dents. En Pirlo i en Totto van intentar treure les pistoles però va ser inútil. En Pirlo va rebre un tret al pit i va caure mort a l’acte, mentre que a en Totto li va impactar una bala al genoll. En Jack i l’Adam ja havien fugit en direcció al cotxe que tenien al descampat per si alguna cosa anava malament.
- Estàs bé, Jack? No t’han ferit oi? – va dir l’Adam, respirant amb dificultats.
- No, tranquil. Només ha estat una bala de goma - Va dir somrient.
- Menys mal que em pogut fugir, sinó a veure com expliquem que hi fèiem allà.- Va dir l’Adam, que ja respirava millor.
- Doncs, sí. En fi, crec que haurem de trucar a en Conti i explicar-li tot el que ha passat no?
- Si, truca’l i digues-li que quedem al bar de sempre, en una hora.
- D’acord.
Van agafar la carretera paral·lela al lloc de l’accident i van seguir durant uns vint minuts abans d’agafar la sortida que els portaria fins a la ciutat. Estaven en silenci i escoltant la ràdio. Els mitjans de comunicació ja havien arribat al lloc dels fets i estaven especulant si era un intent de robatori per part de dos aficionats o era cosa d’alguna banda organitzada.
Al cap de 30 minuts ja havien arribat al bar on havien quedat i en Conti ja estava a la porta esperant, impacient i amb cara de pocs amics. Quan van baixar del cotxe, els tres van entrar al bar i van demanar tres cerveses per fer més amena aquella reunió, encara que en Jack i l’Adam sabien que d’amena no en tindria res. Es van asseure a la taula de sempre i l’hi van explicar tot.
- Maleïts siguin aquests caravinnieri!! – va exclamar en Conti, molt enfadat pel que havia succeït.
- Tranquil Conti – va dir en Jack, intentant calmar-lo – només ha estat un carregament de televisors, en podem interceptar un altre. – Li va dir, esperant la seva reacció.
- Tens raó, Jack, molta raó. Em podem interceptar un altre – va dir en Conti, més calmat.
- La llàstima es que s’han carregat a l’únic que sabia conduir un vehicle tan gran, n’haurem de buscar un altre. – va dir l’Adam.
- Doncs sí, i ara mateix anem escassos de gent preparada per aquest tipus de robatori. – Va dir en Conti. Però ell sabia que aquell parell no tornarien a robar mai més. Farien una altra feina, i ja no estarien a les seves ordres, sinó que haurien de donar explicacions a la mà dreta de Don Cannonieri. - Mireu nois, vosaltres no hi pinteu res aquí ja.
- Què vols dir amb això, Conti? – van preguntar els dos a la vegada, amb cara de sorpresos.
- Doncs que, segurament, haureu de marxar de la ciutat. De fet, haureu de marxar del país. Segons una informació encara per confirmar, les dues agents marxaran a Itàlia. Es veu que han descobert que l’assassinat del pobre desgraciat de l’església tenia alguna cosa a veure amb la màfia i amb el pare de l’Ottavia. – Va parar un segon per que assimilessin tota la informació.
- Això vol dir que hem de fer les maletes i marxar ja? – ve preguntar en Jack.
- No, encara no. Esperarem a demà, a veure que passa. Així que esteu atents al telèfon, perquè depèn de com vagin les coses, la setmana que ve marxeu a Itàlia, senyors.
Els dos nois es van quedar pensatius, mirant a enlloc. Haurien de marxar del país i vigilar a aquelles agents. Això no entrava dins dels seus plans, això no s’ho esperaven, però no podien discutir les ordres que venien de tant amunt, i haurien de fer cas.
- D’acord, Conti. – va parlar l’Adam, que va ser el primer en reaccionar.
- Sí, hi anirem. Aquesta mateixa nit prepararem algunes coses per així demà estar completament disponibles i marxar quan ens ho diguis.- va dir en Jack, molt segur de sí mateix.
- Molt bé nois. - va dir, mirant-los a la cara. – Sabeu una cosa? He treballat poc amb vosaltres, però m’heu caigut bé, la veritat, i us desitjo que us vagin bé les coses per aquelles terres. Ja m’agradaria sortir d’aquesta merda de ciutat.
Mira, ara resultarà que li caiem bé a aquest pallasso. Això ja és l’últim que esperava sentir de la boca d’aquesta escòria. En fi, paciència Adam. Ara marxem a Itàlia i no hauràs de veure més a aquest home, encara que n’hauràs de veure d’altres de pitjors. Paciència, Adam, paciència.
No vull ni saber que estarà pensant l’Adam de tot això. En fi Jack, en quin merder ens hem ficat, ara hem d’anar a Itàlia, quina merda. I a sobre, dependrem gairebé del mateix Don. Qui ho anava a dir que la cosa acabaria així. Claudicar, Jack, no hi ha altre remei.
Després d’estar parlant d’alguns detalls poc rellevants, van sortir els tres del bar. Es van acomiadar d’en Conti, i van anar a agafar el cotxe. Es van dirigir al seu apartament a fer els preparatius a l’espera del que pogués passar el dia següent. Ven entrada la mitjanit, els dos van anar a dormir a les seves habitacions, amb el pensament al cap de que molt probablement, aquella setmana, la seva vida donaria un tomb inesperat i que les coses es tornarien molt complicades.